Retalls

Hem recorregut carrers per on tantes altres vegades havíem passat, ara però, agafats de la mà descobrim detalls que abans ens havien passat desapercebuts. Eixe Benimaclet tan estimat i enyorat, que ens ha oferit tantes possibilitats cada dia. Una cervesa ben freda que bevem enmig d’una conversa que no acaba. Cançons de lluita en directe, avis que resisteixen al barri de sempre, que encara podria ser un poble de l’horta. Un got de mistela negra amb gel i amistats que es fan fortes.

I quantes coses per descobrir al barri vell! Carrerons que mai havíem trepitjat, campanes estrepitoses i façanes que callen tot el que han vist durant segles. Versos que ressonen a la porta del mercat central i que només nosaltres escoltem, mentre la resta del món ens ignora i fa la seua. No hi havia a València unes cames com les teues.

Passegem pel riu, incansables, recordem Vivers i ens abracem a les baranes del riu. Arribem al Gulliver i evoquem la infantesa. Quan ens trobem amb la ciutat que ells anomenen de l’art, recordem els problemes de tot el que ens envolta. Però hui estem contents, no volem pensar-ho.

La mar, blava i calmada, ens tranquil·litza enmig d’una multitud de diumenge solejat. Algunes cases reivindiquen amb cartells ben visibles una rehabilitació sense destrucció. No hem pogut passejar pels carrers del Cabanyal, ens hem conformat  amb unes quantes façanes precioses i una pintada ben crítica amb la situació. Ja tindrem temps, però.