De vegades un full
blanc ens imposa moltíssim. Molts no ho entendran o fins i tot ens prendran per
bojos. Ja veus tu, un full blanc. I la veritat és que hi ha poques coses més
simples que això, però hi ha dies en què volem omplir-lo de paraules boniques, d’històries
que no ens acabem d’imaginar i, quan ens asseiem al seu davant, ens sentim
davant d’un abisme immens. Un full blanc de paper o la pantalla de l’ordinador, qüestió
de gustos, tant se val. Hi ha dies que, respirem i deixem provar les mans, a
veure què ix. Altres, la impotència pot més -o la gossera, siguem sincers-, i
ens sentim tan fràgils i tan indefensos davant d’ell, que peguem a fugir.
