Un any més arriben els
exàmens i te n'adones que no, que de l'experiència, en aquest cas,
no s'aprén. En tot cas, podríem dir que l'experiència et fa apurar
més cada curs. Una vegada més t'han pillat desprevinguda, pensant
en moltes altres coses que s'allunyen de la qüestió acadèmica. Un
estiu per davant per gaudir amb aquells que fa tant de temps que no
veus, l'adrenalina que sents quan penses que a finals d'agost ja
estaràs en eixe país tan desconegut intentant situar-te, la
tristesa per deixar ací determinades persones que voldries
emportar-te darrere i els sentiments que t'arriben des de les últimes
setmanes, incompatibles amb la clausura estudiantil.
Repartir la feina per
fer-la millor pot ser una opció, però per a algú que s'ha
presentat sempre a tot pot resultar arriscada. Abandonar les classes
i centrar-se en l'estudi podria ser una altra, si no fóra perquè
els professors tampoc aprenen de l'experiència i prefereixen arriscar,
reservant una quantitat de matèria important per a les últimes
classes.
Siga com siga, el fet és
que estem ben fotuts i intentem buscar alternatives quan veiem que la
catàstrofe ja és imminent. Les solucions depenen de cadascú. Aneu
escollint la vostra, perquè el temps s'acaba. Sálvese quien
pueda...
