Veus com el temps passa i no pots fer res per detindre'l, se t'escapa. Consideres que estàs traient-li tot el suc a la vida, però tens la sensació que no et dóna temps d'assaborir-lo amb tranquil·litat. El plaer de retindre, per uns segons, eixe sabor que tan t'agrada abans d'empassar-te'l, se t'escapa. I penses que pot ser siga l'últim any a la ciutat, a la teua ciutat, és aleshores quan et sents menuda, incapaç d'abastar tot allò que t'agradaria.
dimarts, 27 de desembre del 2011
divendres, 2 de desembre del 2011
Sobre el risc
Un tramvia recorre carrers que han canviat molt en pocs anys. Fora, una pluja fina i constant ho cobreix tot d'un suau tel. Els paraigües, desordenats, caminen per les voreres. I de sobte tu, caminant sense paraigua i descalç, damunt d'un terra tan fràgil com el paper mullat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)