Tenia tantes ganes
de veure’l que el somiava desperta. Li dibuixava el rostre, ella que no en sabia
de dibuixar. Li acaronava els cabells amb tendresa, encara que sabia que ell no
percebria el contacte suau de la seua mà. Intentava transmetre-li, amb totes
les seues forces, la calidesa d’una abraçada. Però quan se n’adonava que res d’això
li podia arribar, pensava en les paraules i li n'escrivia. Tenia sort de
disposar d’elles. Li escrivia paraules que ell rebia, encara tendres, amb dolça
il·lusió.
