Inevitablement

Dos mesos. Dos mesos en els quals, dia rere dia i inevitablement, em sent més lluny de tu i de tot el que m’has aportat durant deu mesos. Cada dia sent com un raconet teu, un petit detall, de vegades insignificant, com ara una aroma, un color o una paraula que abans em resultava familiar, desapareix de la capsa de records que vaig carregar amb mi aquell dèsset de juny. I la impotència és l’única resposta que sóc capaç de generar davant aquesta tragèdia. Em sent com una traïdora incapaç de complir aquella promesa que et vaig fer, de guardar per sempre tots els records i sensacions viscudes amb tu durant tot aquest temps. 

Primer contacte. Bucarest, setembre 12'.