Mai l'havia vist tan bonic com hui. Definitivament, el vestit de la tardor és el que millor li queda. Els rojos, taronges i marrons es barregen amb el verd de sempre. Les fulles ho omplin tot, perfumant el reducte més pur de la ciutat amb l'olor de la tardor, una barreja d'olor a terra mullada i castanyes que em transporta a moments d'infantesa a l'escola, amb les castanyes torrades i les cançons populars.
Els últims raigs de sol m'han permés gaudir d'una llum màgica. Ara, asseguda davant del llac, observe el reflex d'eixos colors a l'aigua, com si d'un quadre impressionista es tractara. Estic segura que si Monet haguera descobert aquest paisatge únic, hauria passat hores i hores dibuixant-lo segons les diferents tonalitats de la llum del dia.
Què deu fer, deu graus? Huit? Els meus peus i la meua cara són els qui més noten la frescor, però resulta encara agradable. No són les cinc i ja comença a fosquejar, de manera que reprendre el camí cap a casa és l'única opció si vull tornar a gaudir del parc abans que la foscor l'envaïsca. Una cosa, però, tinc ben clara, tornaré a gaudir-lo abans que es lleve el vestit i quede totalment nu, entregat al gris i trist hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada